Volves grises

LÆatenció que Xuriguera dispensa a lÆanàlisi de la conducta dels personatges fa que Volves grises es pugui adscriure al corrent de la novel.la psicològica, el dominant a lÆèpoca. A més, amb aquesta obra lÆautor ens dóna la seva versió dÆun dels grans temes de la literatura europea dels anys trenta, el de la crisi sentimental i moral de la joventut, que tornarà a ser lÆeix de Desordre i Destins. Xuriguera dibuixa la figura del narrador-protagonista, un home indecís i abúlic, amb trets de la seva experiència personal i del seu entorn -cosa que va fer que alguns crítics consideressin lÆobra com a autobiogràfica: sabem que el seu nom és Joan, de professió articulista i estudiant, i resideix a París, on mena una vida bohèmia.El seu conflicte rau en la tria entre dues concepcions antitètiques de lÆamor: un de reposat, intel.lectual, representat per Sera, una dona angelical, decadentista ("Tota visió externa feia dÆella un ésser apagat, sense imantació per a retenir ni per a ésser retingut. Trobar-la fora, amb el seu coll alt, els ulls ensonyats i les mans submergides en una estranya transparència, era posar-se unes motes de cendra a la mà i ventar-hi una bufada") i un de passional, instintiu, encarnat per Janine, una dona vitalista, extravertida i amb un rerefons romàntic.